Qui és Punky Cakes Company?

P.C.C. és una empresa culinària que combina l'alta pastisseria amb la l'estil i música punk més agressiu.
Bla, bla....

lunes, 30 de agosto de 2010

UNA GRAN ADMIRADORA

Estimada Maria,
Estic increïblement il•lusionada amb aquest fantabulós blog!!! És el que havia estat esperant tota la vida i a la fi s’ha fet realitat!!!! I a mes em va de perles, ja que estava tenint un problema existencial!! La veritat és que és un problema realment complicat de resoldre i espero que em puguis donar una solució, tu que ets una gran pastissera de reconeixement internacional. La situació és la sigüenta:
És la festa major del meu poble estimat, i resulta que com cada any es fa el sopar familiar de festa major. Fins aquí tot correcte, el problema ve en el moment de les postres, que resulta que és el moment més esperat i de cap de les maneres puc quedar malament absolutament amb NINGÚ!!! I el problema es presenta al escollir què postregem. Hauria alguna cosa que s’adaptés a les necessitats de tota la família, i per tant et descriuré algun dels seus membres:
-La iaia: és una dona que va a missa a la Gleva cada diumenge i si no pot fa venir el capellà de Sant Hipòlit a confessar-la.
-El Kevin: és el fill de la meva germana i el seu ex-marit ric del cagar i amb tendència a vestir camises de to blau pastel, que amb una mica de sort no portarà el iate de 15 metres d’eslora perquè no passa pel pont de Sant Hipòlit.
-En Quico de Cal Sabater de tota la vida: és el tiet solter i és dels porcs; tota la vida l’he vist per casa, no sé ben bé de qui és tiet ni si realment és part de la família, però tothom s’hi ha acostumat i no convidar-lo faria lleig...
-La Verò: bé fins fa tres anys es deia Ramón i era el meu cosí polític. Té 37 anys i dos fills de 8 i 10 anys una mica desorientats per la situació, ja que viuen tots tres amb la seva dona la Romina. Representa que el pare ara és una altre mare.
-En MUERTEEEE: bé així li diu tothom excepte per la iaia que és resisteix a cridar-lo pel nom que li vam posar el dia que el vam batejar: BONIFACI FROILÀ ( em sembla que amb la iaia no tenen gaire feeling). És el meu fill i no és perquè sigui el meu, però és tan bon nen.... Sempre va de negre per no cridar l’atenció de la gent, és un amant dels animals i és posa tan en el seu lloc que sempre du el collar de punxes del ROCKY el seu Rod Wailer. I es cuida molt ja que sempre s’està engominant els cabells, el que passa és que el vent fa que se li aixequin en forma de cresta és un fenomen ben curiós....
Espero que em puguis solucionar el problema trobant unes postres a mida de tota la família. Ho necessitaria per el dia 4/09/10 a les 7 de la tarda per tenir-lo per sopar.
En breu et facilitaré la meva adreça per tal de em facis arribar l’encàrrec.
Atentament, una admiradora molt agraïda!!!

2 comentarios:

  1. Estimada Gran admiradora,
    en l'encàrrec que em va fer el dilluns passat (dia 30) em deia que en breu em comunicaria el lloc on s'havia de fer l'entrega de l'encàrrec. pensi que els dissabtes fem horari especial i no puc estar tot el dia connectada. agrairia em facilitessin l'adreça via mòbil.
    Molt agraïda.

    la xef pastissera.

    ResponderEliminar
  2. MISSIÓ COMPLERTA!!!!

    Us informem que, avui dissabte dia 04 de setembre a les 18:30 exactes de la tarda, la Maria ens ha portat a casa nostra un pastís deliciós fet a base de crema catalana, combinat amb un llit de galetes i un topping de xocolata.

    Tal com li havíem demanat, ha complert totes les expectatives inicials plantejades: Ha creat unes tradicionals postres ideals per la iaia, com és el cas de la típica crema catalana de Sant Josep, combinada amb un toc de modernitat (topping de xocolata) que s'adequa perfectament al perfil del "pijo" del iate! I els altres, que són de mentalitat molt oberta, s'adapten a qualsevol proposta pastissera de la nostra xef!

    Queda clarament demostrat que la Maria és una excel·lent deixeble de la també bona cuinera i pastissera Mercè, la seva mare i en aquest cas la nostra tieta, que cada any, per Sant Josep, ens obsequia amb una deliciosa crema cremada! Així doncs, queda claríssim que ella segueix en aquest camí i fins i tot l'està millorant perquè tal com diu el seu pare (el nostre tiet Josep): "No és bon deixeble qui no supera el seu mestre!"

    Per tant doncs, només ens queda dir:

    Moltes gràcies, Maria, per haver-nos fet deleitar el paladar amb aquestes delicioses postres el dia de la nostra Festa Major de Sant Hipòlit!

    Atentament,

    Glòria i Núria

    ResponderEliminar